Jordi CASAMAJOR

(AND)

 

Els arbres no ens deixen veure el bosc

web

Jordi casamajor

« La meva més gran virtut és que amb poca cosa en tinc prou.»
(H.D. Thoreau)

CAT

Aquesta proposta plàstica vol ser una metàfora visual que pretén reflectir el difícil moment de crisis que estem vivint. 

La frase vol fer reflexionar a l’espectador mitjançant l’art sobre la greu situació sanitària en la que estem immersos.

La manca de perspectiva que tenim davant la pandèmia,  on les pors i les incerteses – Els Arbres-    no ens deixen veure amb claredat  el futur més immediat  – El Bosc. 

La instal·lació vol crear un espai poètic, visual i plàstic mostrant un  missatge explícit en un espai natural. Aquesta obra  vol estimular la reflexió conceptual i al mateix temps crear un espai de bellesa artística .

La instal·lació també proposa el joc visual al parlar d’arbres i bosc , precisament fent-ho entre pins i a l’interior del bosc d’Engolasters.

ENG

This plastic proposal intends to be a metaphor to reflect the hard crisis times we are living in. 

The sentence should make the spectator think, through art, about the serious health situation we are experiencing.

Due to our lack of perspective about the pandemics, fear and uncertainty —the Trees— won’t let us see clearly our immediate future —the Forest. 

The work intends to create a poetic, visual, and plastic space, showing an explicit message in a natural environment. This piece aims to stimulate conceptual reflection and, at the same time, create a space of artistic beauty.

It also suggests a visual game by talking about trees and forest, precisely doing so among pine trees and inside the forest of Engolasters.