Ilcio ARVELLOS

(POR)

João Wesley DE SOUSA

(BRA)

Una Galàxia per Andorra

Ilcio Arvellos i João Wesley de Sousa

“Podríem dir que tinc el meu sol, la meva lluna i els meus estels; un petit món per a mi sol”.

(H.D. Thoreau)

CAT

I si algú s’hagués de confinar a la muntanya? En temps de pandèmia, el terme “muntanya” ens ha fet pensar en la idea de refugi, per això, qualsevol muntanya amb la seva força mitològica s’entén immediatament com el primer lloc on escapar quan alguna cosa amenaça l’existència humana. 

En aquest context, en què ens imaginem confinats dins d’aquests límits físics, la muntanya i el refugi es poden entendre com a llocs d’aïllament temporal, on es reconstrueix la vida quotidiana com a refugi, adequat per meditar sobre la nostra existència i el significat de l’univers. 

Un refugi de muntanya, en principi, seria una oportunitat per repensar la nostra presència en un món immers en un col·lapse pandèmic, una oportunitat per abandonar l’esfera individualista del subjecte, amb les seves necessitats i desitjos, per anar fins a un altre pla de valors, més proper al col·lectiu i al que és universal. 

Seguint aquests paràmetres conceptuals i imaginatius, inicialment els autors van proposar una configuració tridimensional, un projecte d’instal·lació cinètica que, en teoria, havia de ser capaç de proporcionar a l’observador inserit en un refugi de muntanya, una experiència amb el moviment dinàmic i circular d’una estructura universal, similar a una galàxia. 

En aquesta edició de L’Andart, obren les portes del refugi per allotjar una instal·lació cinètica amb aigua i llum. Utilitzant una superfície d’aigua en moviment continguda per un tanc circular, amb un vòrtex al centre, mantingut per un sistema hidràulic i tubs de plàstic, que busca, en projectar-hi una llum de color sobre aquesta superfície dinàmica, un reflex a la paret del davant, on es pot veure una figura en forma d’el·lipse que permet veure  una galàxia flotant en moviment continu dins l’espai. 

Un plaer estètic capaç d’elevar-nos a la grandesa de l’univers.

ENG

What if somebody had to confine in the mountain? During pandemic times, the term “mountain” made us think of the idea of refuge. For that reason, any mountains, with their mythological strength, are immediately perceived as the first place to escape when something threatens human existence.

In this context, in which we imagine ourselves confined inside such physical limits, mountains and shelter may be considered places for isolating temporarily, where daily life rebuilds as a refuge, suitable for thinking about our existence and the meaning of the universe.

In theory, a mountain shelter would become an opportunity to rethink our presence in a world lost in a pandemic collapse, a chance to abandon the individualism of people, with their needs and desires, and set off for a new level of values, closer to the collective and universal levels.

Following those conceptual and imaginative parameters, the authors initially suggested a tridimensional configuration, a kinetic system project that should theoretically be able to provide the observer inside a mountain shelter an experience with a dynamic and circular motion of a universal structure, similar to a galaxy.

In this edition of L’Andart, they open the doors of the shelter to put up a kinetic system using water and light. Using a surface of moving water inside a circular tank, and a vortex in the middle, held by a hydraulic system and plastic tubes, aimed at producing a reflection on the opposite wall by projecting a colored light on that dynamic surface. The reflection shows an elliptical shape that looks like a galaxy, floating and moving continuously in space. A visual pleasure able to raise us to the greatness of the universe.