Daniël VAN DEN EERENBEEMT

(NLD)

 

A Birdly Creature

Daniël van den Eerenbeemt

“Les coses no canvien, som nosaltres que canviem”.

(H.D. Thoreau)

CAT

El dia que ens vam adonar que tot havia canviat, la vida -tal com la coneixíem- va acabar, per començar-ne una de nova.  

La història explica que un grapat de criatures, mig alades, mig humanes, eren tot el que quedava. Criatures Birdley, en deien els humans.

Durant la temporada migratòria, un jove alat es va quedar atrapat a mig camí envoltat per una tempesta de neu. Estava en plena tardor i sabia que era lluny de l’escalfor, per la qual cosa va buscar refugi en un arbre,  perquè de petit li havien dit que els arbres ens protegeixen.  Perdut i sol, no podia fer res més que confiar en la saviesa dels ancians i en tot allò que li havien ensenyat.  

Mirant desesperadament al voltant, enmig del vent gelat, va entrellucar una forma familiar. 

Un arbre, ferm, sobre un fons blanc i brillant. Quan es va acostar, va veure que era una dona arbre. “Vine, vine”, va dir la dona arbre, “et donaré refugi”. 

La criatura Birdley va volar amb totes les seves forces, però el vent era massa fort i ell massa feble. Havia perdut moltes plomes i no podia arribar fins les branques. Trencat, va caure als peus de l’arbre i lentament, va anar perdent el coneixement. 

Els arbres estimen els ocells i els ocells estimen els arbres, però no es poden ajudar els uns als altres. 

ENG

The day we realized everything had changed, life —as we knew— ended, to start a new one. 

History has it that a handful of half-winged, half-human creatures were everything that was left. Humans called them Birdley creatures.

During the migratory season, a winged youngster got trapped halfway by a snowstorm. Autumn was upon him and he knew that the heat was far away, so he looked for refuge in a tree. When he was a child, he was told trees protect us. Lost and all alone, he could only rely on the wisdom of the elder and everything he had been taught.  

 Looking around desperately, in the freezing wind, he caught a glimpse of a familiar shape. It was a tree, standing firmly on a white and bright background. When he approached it, he could see it was a tree woman. She told him: “Come, come. I will give you shelter”. 

The Birdley creature flew with all his might, but the wind was too strong and he was too weak. He had lost so many feathers and could not get to the branches. Broken, he fell at the foot of the tree and, slowly, lost consciousness. 

 Trees love birds and birds love trees, but they cannot help each other.