Romina DOLONGUEVICH

(ARG)

 

L’habitació Incòmoda

Romina DOLONGUEVICH

“Gairebé tothom viu la vida en una silenciosa desesperació.”

(H.D. Thoreau)

CAT

L’any 2020, la pandèmia obligava la gent a confinar-se allà on fos i amb qui hi fos. Fins i tot a  Andorra, país envoltat d’una natura rica, feta de vegetació, rius, animals i muntanya,  la població també es va haver de tancar a casa.

Durant uns mesos,  tothom va viure la incomoditat de  no poder sortir de casa. A conseqüència d’aquest aïllament, les pantalles -en tots els seus formats- van esdevenir les protagonistes. I van ser gairebé les úniques companyes de feina, estudi, joc, lleure, esport i socialització.

Engolasters, centre neuràlgic de la biennal, és un lloc on la gent hi sol anar per relaxar-se i gaudir de la natura. Entre tanta natura, l’artista ens proposa un petit espai que en serà̀ l’antagonista. Una cambra fosca, amb un sostre baix que ens obligarà a entrar ajupits. Dins,  pantalles amb llum blanca, com les que ens van embolcallar en temps de pandèmia, com un recordatori. L’objectiu és que, en sortir, sentim amb més èmfasi la sensació de llibertat i de meravella davant l’entorn que ens envolta.

ENG

In 2020, the pandemic forced people to confining wherever they were and with whoever there was there. Even in Andorra, a country surrounded by rich nature, made of vegetation, rivers, animals, and mountains, people had to lock themselves at home. 

During a few months, everybody lived the discomfort of not being able to get out of their homes. As a consequence of lockdown, screens —in all formats— became protagonists. They almost became our only workmates, schoolmates, playmates, teammates, and companions in our free time and social life, as well.

Engolasters, the biennial’s nerve center, is a place where people relax and enjoy nature. Among all that nature, the artist suggests a small space that will be its opponent. It is a dark room, with a low ceiling, forcing us to enter it bending down. Inside, there are white light screens, like those surrounding us during pandemic times, as some kind of a reminder. The aim is that, once we are out of the room, we have a much stronger feeling of freedom and we feel delighted by the environment around us.