Naiara GALDÓS

(AND)

Pàgina en Blanc

Naiara galdós

“El que un home pensa d’ell mateix és el que determina, o més aviat indica, el seu destí”.

(H.D. Thoreau)

CAT

Tres components plantegen l’evolució emocional d’un personatge enfrontat a una nova realitat: la vida a la natura, i la inexorable necessitat de desprendre’s dels béns materials, ara en aquesta nova esfera, sense cap utilitat.

El personatge, inicialment obscur i colèric, va evolucionant cap a un ésser que és captivat pel poder de la natura, per a finalment aconseguir el seu “alliberament” i esdevenir pura llum.

És una instal·lació que es recolza en la metàfora de” la llum al final de túnel”, i que finalment ens presenta un personatge que ha passat a un nivell superior. El visitant es rendeix als seus peus, el visitant es rendeix al poder “convertidor” de la natura.

El missatge que ens deixa: la natura, hostil a l’inici, com un element que volia apropiar-se a la “força” dels “béns” de l’ésser humà, mostra la seva cara més amable.

La natura ha sabut acollir a l’humà alliberant-lo de tota càrrega material i projectant-lo a un espai obert, a un món de possibilitats.

No és casualitat trobar maniquins al llarg de la instal·lació. Representen el món del consumisme, de la materialitat, però en aquesta instal·lació tenen un nou paper: són elements que ens apropen a la natura, i són elements que ajuden a fer una nova presa de consciència.

ENG

Two facts suggest the emotional evolution of a character facing a new reality: life in nature and the unyielding need of getting rid of material goods, unuseful in this new situation.

The character, at first dark and furious, evolves into a being that gets captivated by the power of nature. They may finally find their “liberation” and become pure light.

This work is based on the metaphor “to see light at the end of the tunnel”, and it shows a character that moved on to a superior level. Visitors give themselves up to them. They surrender to the transforming power of nature.

It leaves a message: nature, hostile at first, like an element “fiercely” seizing human “goods”, shows its kindest face.

Nature has accommodated humans, releasing them from all material loads and projecting them on an open space, a world teeming with possibilities.

It is no coincidence that there are mannequins in the area. They depict the world of consumerism, of outward appearance, but here they have a new role. They bring us closer to nature, and they help us do a new awakening.