Emma REGADA

(AND)

 

Fora l’aula

 

EMMA REGADA

“Amb l’escultura creo peces, amb la performance em creo a mi mateixa””.

(Emma Regada)

CAT

Emma Regada davant la pregunta inicial de: què passaria si ens confinessin a la muntanya, fa un pas més enllà per obrir-nos la porta i imaginar com serien les noves escoles i una manera nova d’aprendre i d’interactuar amb l’entorn més enllà de les parets de les aules convencionals.

Els darrers mesos, les nenes i els nens han viscut de prop les limitacions imposades per les mesures sanitàries, reduint tant l’intercanvi humà com les activitats grupals.

Per això, amb aquesta peça, Regada vol fer referència a com s’ha viscut i a com es viu – encara ara- aquesta època de pandèmia a les escoles, on totes les mesures protocol·làries s’han convertit en una rutina; distància entre alumnes, ventilació i neteja d’aules, excursions i sortides anul·lades…

Regada proposa treure les aules dels establiments escolars i obrir-les a la natura, amb una instal·lació que disposa d’una desena de cadires repartides pel bosc, on ja no caldrà ni ventilar ni netejar, on la pissarra i el guix seran substituïts pel paisatge, els llums fluorescents pel sol, on s’imposa una reconnexió amb la natura, deixant de banda les tauletes i les xarxes socials per  aprendre del silenci, del vent, i  admirar els canvis de la muntanya i aprendre així a respectar-la.

Perquè sobretot, Regada ens recorda que no podem oblidar que la natura conforma les veritables parets de casa nostra.

ENG

Regarding the question “What if we had to confine in the mountains?”, Emma Regada goes a step beyond, opening the door to imagining how new schools would be. She wants to show a new way of learning and interacting with the environment, beyond the walls of conventional classrooms.

In the past few months, kids got to know first-hand the limitations imposed by sanitary measures, reducing both human contact and group activities.

For this reason, through this work of art, Regada wants to refer to how these times of pandemics have been lived and are still being lived at schools. At schools, sanitary measures and protocols have become routines: social distancing, air circulation and cleaning in classrooms, trip cancellations…

Regada suggests taking classrooms out of schools and opening them in nature, with a setting formed by ten chairs spread through the forest. There, opening windows and cleaning will no longer be necessary. In the forest, landscapes and the sun will replace blackboards, chalks, and fluorescent lights. There, reconnecting with nature prevails, and students would leave behind tablets and social media. They would learn about the silence and the wind and contemplate changes in the mountain, thus, learning how to respect it.

Above all, Regada reminds us we must not forget that nature defines the walls in our home.