Pepe MESALLES

(AND)

 

Pòrtland

Pepe MESALLES

“Mai he trobat companya més sociable que la soledat.”.

(H.D. Thoreau)

CAT

Pepe Mesalles, ha dut un dels elements més característics de la construcció al mig de la natura per convertir-lo en una nova oportunitat de confinament.

Una formigonera, plantada enmig d’Engolasters, com una darrera oportunitat de la modernitat per integrar-se en el paisatge.

Mesalles, ha participat en diverses ocasions a la biennal. Un dels trets característics de la seva obra és el treball que fa amb elements industrials i mecànics, i el contrast que generen en contacte amb la natura.

Enguany, davant la proposta del comissariat de buscar respostes davant un hipotètic confinament a les muntanyes, Mesalles ens ofereix un retorn a la caverna inspirat en l’aprofitament d’un dels ginys més icònics de la construcció moderna a les ciutats.

Una formigonera habilitada com a recer, com una oportunitat de retrobar la vessat adaptativa de la humanitat per sobre la dèria modificadora de l’entorn que ha impulsat els darrers segles la nostra civilització.

El confinament, més enllà dels efectes econòmics, sanitaris i socials que ha generat en el nostre món, permet obrir la porta a un debat profund sobre l’impacte de les persones sobre el medi natural i l’oportunitat perduda de repensar la manera de viure.

Una proposta que ens convida a reflexionar sobre la relació que s’estableix entre la humanitat i la natura, i com, estem condemnats a buscar la manera de tornar a bastir els ponts per conviure-hi.

ENG

Pepe Mesalles has brought one of the most characteristic elements in the building sector to transform it into a new chance for confinement.

A concrete mixer stands in the center of Engolasters, as the last chance for modernity to integrate the landscape.

Mesalles has taken part in several editions of the Biennial. One of the main features in his works is the use of industrial and mechanical elements and their contrast with nature.

This year, regarding the curator’s proposal of finding answers to hypothetical confinement in the mountains, Mesalles suggests returning to the caves, inspired by the use of one of the most iconic devices in nowadays building sector in the cities.

A concrete mixer turned into a refuge would be a chance to find again the human adaptive capacity above the obsession with changing the environment, which has been so noticeable in our civilization’s past few centuries.

Confinement, beyond its economic, sanitary, and social effects on our world, allows for opening the door to a deep debate about the impact of people on the environment and the lost chance of rethinking our way of life.

His proposal invites us to reflect on the relationship between humankind and nature, and how condemned we are to search for a way of rebuilding bridges to coexist with it.