Presentació (CAT)

El 4 de Juliol de 1845, l’escriptor estatunidenc, Henry David Thoreau va deixar-ho tot per instal·lar-se a Walden Pond, un bosc propietat del seu amic i mentor Ralhp Waldo Emerson.

S’hi va estar dos anys, dos mesos i dos dies. Durant aquest temps, va viure en una cabana construïda per ell mateix, vivint un projecte de vida solitària, a l’aire lliure, cultivant els seus aliments i escrivint les seves vivències. El llibre Walden és precisament la narració d’aquest temps d’aïllament voluntari.

Amb els anys, naturalistes, pacifistes, anarquistes, hippies, filòsofs i escriptors, s’han rendit a les seves gloses i, sobretot, al seu pensament polític –que anima a l’acció, tant com a la reflexió–. 

Enguany, el leit motiv de la Biennal ens connecta amb aquesta voluntat d’obrir la porta a la reflexió i a l’acció, tot i que proposem fer-ho a través de l’art. I ho fem amb la pregunta que ha servit de punt de partida pels artistes que prenen part en aquesta edició de la biennal: què faríem si ens haguéssim de confinar a les muntanyes ?

Una quarantena d’artistes d’arreu del món ens han preparat la seva personal resposta en un  diàleg apassionant entre l’art i la natura a l’entorn d’una de les grans reflexions del moment que ens ha tocat viure.

Temps incerts els que vivim des del març de 2020.  En pocs mesos hem alterat la percepció que teníem de l’entorn, hem canviat hàbits i costums i hem integrat noves formes de relacionar-nos. No tot ha estat negatiu. Segurament, mai com fins ara hem mirat tant de prop les muntanyes que ens envolten, i n’hem fet una (re)descoberta i una via d’escapament, física i mental.

Volem que a través de múltiples propostes artístiques, les persones que es desplacin als diferents punts d’exposició,  puguin sumar-se a aquesta reflexió polièdrica sobre l’abast dels canvis que la COVID-19 han suposat per a la població mundial, i obrir la ment cap a altres possibles formes de confinament, vinculades a la natura o com a camí alternatiu a la concentració de les ciutats.

Expressions artístiques que posen en valor la muntanya com a font de salut, contraposada a la vida a les ciutats, però també reflexions crítiques sobre el llast que la humanitat genera sobre els ecosistemes i la seva fragilitat. Conceptes com la solidaritat, la solitud i l’aïllament també són molt presents en aquest edició de la Biennal.

Des dels seus inicis, la Biennal ha estat treballant per esperonar la curiositat, per establir una conversa franca entre l’entorn i l’expressió artística, i estem molt contents perquè enguany L’ANDART creix, i gràcies al comú d’Encamp,  dues terceres parts de la Biennal es fan en territori encampadà, amb dues noves àrees;  el llac i els seus entorns, i el camí de les Pardines com a escenaris estrella.

En els darrers anys, L’ANDART ha estat un motor que ha ajudat a dotar el país d’una activitat de prestigi amb centenars d’obres de grans artistes de renom nacional i internacional, que han entrat dins el catàleg i que s’han ubicat en punts estratègics del país; amb milers de persones que s’han desplaçat per gaudir-les i amb centenars de milers d’impactes positius a través de les xarxes socials.

En les diferents edicions celebrades fins ara, hem posat en valor alguns dels nostres elements patrimonials i paisatgístics, el que ha permès, situar Andorra en el circuit artístic mundial, amb una iniciativa única i plenament consolidada.

Avui, en un moment incert per a tothom, hem de poder posar en valor el que és nostre. I aquí, L’ANDART, hi té molt a dir. Tot plegat amb la voluntat d’ajudar a posicionar Andorra, com un país sensible envers el seu entorn mediambiental, que sap relacionar-se amb el paisatge, i contribuint així a la seva promoció interna i externa, i a la consolidació de la Marca Andorra.

Presentation (ENG)

On July the 4th, 1845, American writer Henry David Thoreau left everything behind to settle in Walden Pond, a woodland owned by his friend and mentor Ralph Waldo Emerson.

He lived there for two years, two months, and two days. During that time, he lived in a self-built cabin, living a life project in loneliness, outdoors, raising his own food, and writing his experiences. Walden is the book where he narrated his voluntary isolation.

Over the years, naturalists, pacifists, anarchists, hippies, philosophers, and writers, have surrendered to his glosses and, above all, his political thinking —which encourages to take action and to reflect—.
This year, the Biennial’s leitmotif connects us to the same will to open the door to reflection and action, although we suggest doing so through art. We do it with a question that has been the starting point for the participating artists in this Biennial’s edition: What would we do if we had to confine ourselves in the mountain ?

Sixty-five artists from all around the world have prepared their personal answer in a fascinating dialog between art and nature around one of the greatest reflections arising from the time we live in.
We are living in uncertain times since March 2020. In a few months, we have disrupted our perception of the environment, we have changed habits and customs, and we have integrated new ways to interact. Not everything has been negative, though. Certainly, we had never looked at the mountains surrounding us as closely as now. We have (re)discovered them and found a physical and mental escape in them.

Through multiple artistic proposals, we want people to move to various exhibition points and join this polyhedral reflection about the scope of the changes of COVID-19 and what they meant for the world population. We also want to open people’s minds to other possible ways of confinement, linked to nature, or as an alternative way to urban agglomerations.
These artistic expressions add value to nature and the mountains as sources of health, compared to life in the cities. However, they are also critical reflections about the burden of humanity on ecosystems and their fragility. Concepts such as solidarity, loneliness, and isolation are also embedded in this Biennial’s edition.

From the start, the Biennial has been working to awaken people’s curiosity to set an honest conversation between environment and artistic expression, and we are glad because this year L’ANDART has grown and, thanks to Comú d’Encamp, two-thirds of the Biennial’s territory are in Encamp, adding two new areas to the exhibition. Now, it will include the lake and its surroundings, and the path of Pardines as star locations.

In the past few years, L’ANDART has been a driving force for giving the country a prestigious activity with hundreds of works by great renowned artists, from Andorra and from all around the world. They have entered the catalog and have set their works in strategic points all around the country. Thousands of visitors have visited and enjoyed the works of art, which and have gotten positive feedback from hundreds of thousands on social media.
Throughout the Biennial’s editions, we have added value to some of our patrimonial and scenic elements. This has allowed for adding Andorra to the world’s artistic circuit, through a unique and fully consolidated initiative.

Nowadays, in uncertain times for everyone, we must add value to everything belonging to us. Here, L’ANDART has got a lot to say, willing to help Andorra be known as a country that is sensitive about its environment, knowing how to interact with the landscape, thus contributing to its inside and outside promotion, and consolidating Marca Andorra.